Doncs resulta que fa tres mesos, el Manel, que tot sovint encara creu que té 20 anyets, va agafar no sé quin pes i se li va contracturar l esquena de tal manera, que va estar gairebé una setmana sense poder caminar.
Quina casualitat, que justament avui, que anem a fer la recepció del barco, el Manel ha estornudat I crock! Contractura is back!!
Als 30mil graus que estem avui a Atenes, he anat a buscar una farmàcia per comprar voltaren i una faixa. Evidentment m he perdut seguint les instruccions del Google maps, que a més a més, he de dir que aquí a Atenes com que no acaba de funcionar molt bé. Però finalment un grec molt amable m ha acompanyat fins a l única farmàcia oberta de la ciutat un dissabte del mes d agost. He de dir que els grecs són gent especial. Secs però amables.
Mentres esperem el taxi, el Manel m ha fet una classe acelerada de navegació, tenint en compte que ell és el patró i jo l acompanyant que no en té n’ idea i som els dos únics membres de la tripulació
Conclusió : davant per avançar, darrere per frenar, i pilot automàtic si és que vull arribar a algún lloc.
Ara mateix em veig trencant tots els velers del voltant intentant sortir del port, i en unes hores arribant a Turquia enlloc D Eguina.