MARE MEVA, QUE AIXÒ S´ACABA…!!!
Són les 6 de la tarda i escric des de la terrassa de la guest house a Vanarasi. Avui la Núria té un dia d´aquests indius de repetació total, i s´ha quedat adormida. Dona gust de veure com dorm amb aquesta puresa i amb aquesta pau. Qualsevol diria que no has trencat mai un plat... eh,mona?
Gaudeixo de la llum de tarda, del soroll d´una ciutat que viu de vespres, i d´unes vistes que fan somiar que qualsevol passat va ser millor.
Queden pocs dies per tornar a casa, i de vegades sento vertigen i d´altres plena emoció. Fa només dos mesos...