Monthly Archives: septiembre 2013

Ahir va ser un diumenge ple. Ple de consciència, de família, de sol, de pensaments, de present. Al matí vaig anar amb la Mar a la platja. Ella corria i jo la seguia amb la bici mentre li anava fotent el rollo. Després varem anar a la sorra a reposar una estona, ens varem mullar els peus,  i varem estar divagant sobre la vida. La meva conclusió va ser que la gent viu unes vides emocionals molt mediocres. Per por a prendre decisions dràstiques o a fer mal, ens conformem amb situacions que mai ens faran feliços plenament. La Mar em parlava d´un...

Seguir leyendo

Avui m ha trucat l´Edu des de Varsòvia que estava agobiadillo. Sembla que ja ha començat el fred, la foscor i els dies grisos. I la gent que no ajuda. Jo avui he anat a casa de la Keim per posar-nos una mica al dia i també per donar-li una abraçada a la Ines, la seva mare. Hem estat a Calella, en un dia brillant, lluminós, viu, gaudint d´un sol que calenta la pell sense cremar-la. Encara em desperto als matins i em costa de creure que no hauré de tornar més a Polònia. Només aquest pensament em fa estar AMUNT  i...

Seguir leyendo

A Varsòvia, aquesta nit, em quedo a casa del Victor. No vull semblar la típica exnòvia gelosa, però kochanie, ja m´explicaràs QUI FUMA A CASA TEVA !!En fi, sentiment estrany d´estar en aquest pis sense tu. Avui he tornat de Berlin per preparar l´exposició. Tot plegat un caos, perquè els quadres estan al Museu de Plock (al nord) i els de moure a Jaroslaw (totalment al sud). EL transportista m´ho ha pressupostat per 300 euros (un abús d´última hora), però al final vaig amb un noi que no sé ni qui és, però que té una furgo i em farà de...

Seguir leyendo

Abans de marxar a l´Ìndia, vaig conèixer un d´aquests àngels que circulen per la terra. L´Eduard fa un any que viu a Varsòvia, però no estava molt convençut del seu pis.  Li vaig ensenyar el meu (ple de caixes) i se´l va quedar, amb encara moltes coses meves dintre. Aquests dies ell està de vacances, i m ha deixat les claus per poder-m hi quedar. SENSACIONS. No portava ni dos minuts a Varsòvia que ja volia marxar. Quina mandra tornar a estar aquí, Déu meeeeu !!! I quan he entrat al pis, de sobte he sentit com si m haguès casat amb l...

Seguir leyendo