3er dia de Navegació : L’Oriol

Després del dia accidentat d ahir, avui hem despertat finalment a la bellesa i a l equilibri grec. Aigua turquesa, pins de verd intens, peixos movent-se en team D un costat a l altre, i nosaltres observant aquest espectacle com si això no fos D aquest món ?.
En Manel estava ajudant a fondejar un veler D una parella de iaios grecs, quan he vist que un nano s apropava amb el tub i les ulleres cap al meu barco. També m he fixat que venia tal i com l havien portat al món. Jo estava asseguda a les escales del veler, quan ell s ha parat i m ha preguntat… Ets catalana? Doncs sí. Resulta que l Oriol és de Barcelona; a la roca estaven la seva dona i la filla de dos anys observant la situació . M ha explicat que estaven de vacances i que havien fet una setmana en veler per les illes Cicledes amb les seves germanes i el pare, que té el títol de patró . Ventorro a 30 nusos, a mi m agafa algo.
Com que portàvem deu minuts parlant, l he convidat a pujar. Però com que l Oriol venia nadant en boles, penso que pujar amb el pitu vintage li ha fet una mica de corte, així que hem seguit la conversa a l aigua. Ells viuen al sud d Alemanya, però volen tornar ja a Catalunya. Catalans pel món, on menys t ho esperes, n ‘apareix un.
A tot això, en Manel ha pescat dos lloritos que ens menjarem en res.
Envoltats D aquest equilibri, on la terra et dóna el que necessites, la vida brilla.