A Varsòvia.
Avui, mentres veia com el camió marxava amb les meves coses cap a Barcelona, he sentit com alguna cosa dins meu perdia gravetat.
En compte que això és molt delicat! I això també! Hi ha alguna cosa que no sigui delicada? En realitat… son coses. Amb elles o sense elles, jo em sento ìntegra. Sense elles, lleugera. Però en compte amb el violí, això sí.
M has preguntat si el canvi no era massa radical. Sí, clar que ho és. Però malgrat costi, de vegades cal tirar pel dret. A veure que passarà diumenge quan doni les claus del pis…
Crec que mai abans havia començat una etapa amb tantes incògnites. Em sento en caiguda LLIUREEEEEE !!!!!
