Són les 6 de la tarda i escric des de la terrassa de la guest house a Vanarasi. Avui la Núria té un dia d´aquests indius de repetació total, i s´ha quedat adormida. Dona gust de veure com dorm amb aquesta puresa i amb aquesta pau. Qualsevol diria que no has trencat mai un plat… eh,mona?
Gaudeixo de la llum de tarda, del soroll d´una ciutat que viu de vespres, i d´unes vistes que fan somiar que qualsevol passat va ser millor.
Queden pocs dies per tornar a casa, i de vegades sento vertigen i d´altres plena emoció. Fa només dos mesos que vaig marxar i sembla que hagi passat una vida de tot allò que vaig deixar enrere.
Ara sento l´orgull d´haver-me trencat el cor quan deixava el pis de Varsòvia; d´haver estat prou forta d´haver-li posat un final a aquella etapa i d´aquella manera que va tenir el seu punt de dramatisme.
Decisions. Tenir valor per prendre decisions que no són fàcils. Decisions que m´han fet mal i que m´han fet plorar. Moments d´angoixa i de solitud. Decisions per intentar trobar sortides quan no hi veus res. Decisions per deixar de mirar el passat per acceptar un nou present..
Molta gent ve a l´Ìndia buscant el control sobre la ment i sobre les emocions. I jo dic, DEIXA FLUIR !!!! Allò que és bo, allò que és dolent, VIU i no et deixis RES per sentir.
Torno amb una nova vida per davant que és una incògnita. Amb la il.lusió d´allò que és desconegut i amb la incertesa del que no està escrit. O potser sí que tot està escrit?
Ara canta el musulmà fent l´oració pels creients. Aquí conviuen cristians, hinduistes i musulmans Sembla que aquesta veu en off no molesti a ningú. Em pregunto què diria la meva mare si tres cops al dia hagués d´escoltar als musulmans de Santa Coloma cantant l´ Alcorà al costat de casa.
