Ja fa dos mesos que vaig tornar de l´Ìndia, però el record d´aquell viatge de vegades és molt viu.
És normal que la gent surti molt escaldada d´aquest país, que és tan poc afable i amb una realitat que ofèn a qualsevol ànima sensible. I encara més normal que molts no hi vulguin tornar a posar-hi els peus.
Però hauriem d´estar agraïts de que en el món hi ha aquest Mestre de vida. Perquè si alguna cosa no es pot negar, és que l´Ìndia ensenya. Ensenya a viure. Especialment a que no pots planificar més dels propers cinc minuts, i que el sentir-se desprotegit, et confia a la Vida.
L´últim dia a Mumbai, jo caminava amb una ampolla d´aigua a la mà, i una nena molt prima, amb la veu molt ronca, me la va agafar i se la va quedar. Va tornar amb la seva família que dormien tots enmig de l´asfalt. Rercodo aquella escena un i altre cop. Quina pena de nena.
Com puc pensar que el destí existeix? Nèixer en una família on les dones són constantment violades, és qüestió del destí? Morir amb dos anys per desnutrició, és per causa del destí?
Amb la nostra obsessió occidental de controlar-ho tot, de controlar el futur i de controlar la vida, ens oblidem de la SORT. La BONA i la MALA sort.
La vida té certes regles que estan fora del nostre abast.. Clar que hi ha coses incontrolables que giren al nostre voltant i que ens determinen. Però jo també tinc cert poder; el poder de moure la vida i el poder de canviar les coses que no em satisfan. O al menys, d´intentar-ho.
De sobte he pres consciència de que que a la vida, s´ha de fer, s´ha de desfer, s´ha de voler i s´ha de lluitar per aconseguir. Després, la sort, les decisions que no depenen només de nosaltres, el camí, el que sigui, ja anirà moldejant i posant les coses a lloc.
Aquest pensament em dona tanta força, que cada decisió que prenc la veig possible i factible. Déu meu com acabaré. En fi, mentre no falti la salud, tota la resta és més que secundària.
Estic molt contenta d´estar a casa, però des de fa uns dies he començat a sentir dins meu l´ocellet que té ganes de tornar a volar.
Vaig estudiant possibilitats.
I si vens amb mi?
