Com que un dels meus propòsits abans de que s´acabi l´any, és convertir-me en una dona de veritat, m´he apuntat a classes de costura.
Vaig 4 hores per setmana, i l´ambientillo, és per veure´l. La propietària, que té uns seixanta i pico, és la professora.
En una taula, treballa un ìndiu, que no deu saber on deixar la filla, perquè el tiu s´ha montat una mena de parc on posa la nena de 3 anys que va caminant amunt i avall fins que s adorm.
Com que la mestre ja ha vist que la paciència no és el meu fort, i que segurament aquesta no serà la meva professió del futur, m´ha donat uns exercicis que no s´acabaven mai per cosir una línea recta -tasca gens fàcil, dit sigui de pas. La màquina se m´embalava tota l´estona, i la nena m´anava portant el ritme amb la veu. Una mica estressant.
Després hi ha una altra noia, que és la nora d´ella (d´això m´he enterat després), que es veu que fa uns mesos que no sabia cosir però ho ha agafat amb gràcia. Deu estar a l´atur, perquè fa horari de treball. Al principi pensava que estava casada amb l´índiu, però com que no s´han ni acomiadat, ho he descartat ràpid. Ella té una nena i un gos, i de la manera com parlava, semblava que anés a cremar el gos un dia d´aquests.
I tots allà anem circulant mentres jo intento anar donant puntades.
Camines pel carrer, i no t´imagines que darrere de cada porta s´amaguen veritables novel.les preparades per a ser escrites. Vides de persones que en l´anonimat, cada dia s´aixequen per anar vivint i anar morint. Totes elles, apassionants a la seva manera.
Aquesta és la meva obreta del dia. Vellut pintat a mà i cosit by me !!! Cosir és molt avorrit, però el resultat és una satisfacció !!!
