Ahir amb la Júlia ho varem donar exactament tot. M´encanta sortir amb ella perquè joder, com riem. I en la nostra retroalimentació, fa que ens passin sempre coses. Així que les hores passen que ni t´ enteres, i només he dormit dues hores.
Quan m´ha sonat el despertador a les 7, pensava que la musiqueta era part del meu somni. Tot em girava, i quan he pujat al tren, he tingut un moment de pèrdua de dignitat important.
He fet una connexió de dos trens a Bydgoszcz amb 3 minuts de diferència entre un i l´altre, i finalment he arribat a INOWROCLAW.
Mare meva quina estació tan cutre. Érem tres intentant trobar la sortida, i anàvem pujant i baixant pels PERONS sense gaire èxit. Aquella situació que semblava que no es pogués allargar gaire, em va fer arribar tard. Puja baixa puja baixa.
He arribat a la Sala de l´Ajuntament on exposava, i la Danuta estava tan guapa, tan brillant i tan il·lusionada, que m´ho ha contagiat. No es creia que hi hagués anat fins allà; jo tampoc.
L´exposició ha estat molt bonica. Gent preguntant per la tècnica, fent referència a l´expressió i fent-me firmar autògrafs amb dedicatòria. L´alcade exposant amablement que la bellesa crea bellesa, i finalment l´entrevista a la TV en polonès, que després d´haver dormit tan poc, m´ha sortit prou digne i sense tomes falses.
Després he anat a dinar amb la Danuta, un dinar que s´ha allargat 4 hores, exactament. Hem parlat de la ciutat i de la pobresa, de la gent polonesa, del micromón que és Varsòvia dins de Polònia.
Jo sempre he dit que he tingut molta sort d´haver viscut un any a Wroclaw, perquè la gent és tan diferent, que sembla un altre país. I jutjar Polònia només per la mala energia que transmet Varsòvia, és una gran injustícia.
Avui he estat en una ciutat de segona o potser de tercera divisió. He apreciat molta pobresa i duresa de primer món. M´ha comentat la Danuta que la fàbrica de productes químics va tancar, i això va deixar molta gent sense feina. Parlant amb el taxista, he tingut la percepció de vides dures sense gaires possibilitats ni expectatives.
He reprès consciència de la importància de les empreses.
Ara estic en el tren tornant cap a Varsòvia, per passar l´última nit amb l´Eduard abans de tornar a Barcelona per fer el canvi de maleta i volar cap al Vietnam.
El dia d´avui ha estat molt bonic. De fet, des de que fa tres setmanes que vaig prendre la decisió de viure a consciència i amb coherència amb totes les conseqüències, sento com vibro i com batego.
T´escolto, Katy. Em sentiràs rugir !!!!!!!! GRRRRRRRRRRRRRR !!!!!!!!!!!