Pensava que en aquesta última nit a Mui Né em lliuraria del francès i continuaria el viatge pel meu compte, però sembla ser que no serà així.
Ara són les 21:30 i aquí ja esta tot tancat. Com que hem perdut el bus del migdia per tornar a Saigón, ara ens hem d´esperar al nocturn de la 1 de la matinada.
Avui no hem fet gaire cosa més que perdre´ns durant tres hores amb la moto a 33 graus i visitar uns templillos. Hem tingut la nostra primera crisi, però l´hem superat amb èxit.
Ahir varem anar al Red River, que és un riu de terra vermella envoltat de dunes i palmeres. Una meravella els colors i el contrast.
Per variar, no podíem tornar d´una manera convencional, és a dir, caminant pel mig del riu tal i com havíem anat, en Gregory va decidir unilateralment anar per la muntanya plena de dunes i cactus, creuant per enmig d´ una casa privada on per poc el gosset de turno no em menja les cuixes.
Feia una mica de cosa perquè hi havia petjades d´animalons no reconeguts, però bueno. Les vistes eren molt maques i finalment varem descendir per una duna molt gran, on vaig cremar-me els peus pel que em queda de viatge.
La natura és la bellesa en la seva màxima expressió.
Ara estic a la platja, on la lluna creixent il.lumina el pefil de les palmeres.
I penso… Què bé s´està quan s´està bé !!!