Les noves adquisicions:
La Reina (Kwen), és un francès de pares vietnamites, que actualment s´està divorciant de la seva dona venezolana, on hi ha viscut dos anys. Ha vingut al Vietnam per un motiu que no he acabat d´entendre, tot i que parla un castellà gairebé perfecte. És molt polite i sempre va com un pinzellet. Me´l va presentar el francés
L´Albert:
L´Albert és de Barcelona, i el que jo denomino un Heroi de l´economia. Té una empresa des de fa deu anys a Bcn de software i viatjarem junts durant dues setmanes. Com ens varem conèixer i com ha vingut a parar aquí, és una llarga història a la que li hauria de dedicar un capítol.
Aquests dos dies hem estat al delta del Mekong. És turístic a la vietanamita, perquè aquí tot és molt rural. Ahir dissabte va ser com un dia de les vacances de l inserso. Ens varen portar a veure com es feien les galetes de coco i poca cosa més. Vem navegar pel riu, que estava ple de merda, però la part dels canals tenia una llum molt especial, tot i que la tia anava a tota llet i no vaig poder fer les fotos al meu gust.
El tema va començar al vespre, que l´Albert i jo varem anar a dormir amb una família enmig del bosc. Al final varem acabar dos almenays, una sueca, una francesa, dos holandesos i nosaltres, compartint habitació en una mena de corral. L´únic que parlava anglès allà era el criu de 12 anys (que semblava de 8), i com que a les 6 ja era fosc i no hi havia gaire cosa a fer, doncs varem agafar una turca amb la cervesa local. Evidentment no wifi, aigua freda i a les 22 tothom dormint.
El que més em va agradar va ser en Messi, rollo Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como.
Avui hem visitat la fàbrica de nuddles i el mercat flotant. Molt curiós.
La gent aquí té unes vides que no semblen fàcils, de molt de treball i de molta austeritat. Ahir varem estar al museu de la guerra contra els americans, i la veritat és que és un poble fort i resistent, perquè han tingut invasions llargues i doloroses. Però aquí segueixen…
