És difícil d´explicar. Sortia de casa i anava molt distreta; baixava les escales, se m´han liat les cames crec, i en conseqüència m´he trencat un dit del peu. No sabria dir si se m´han doblegat cap enfora o cap endins, però el 4art dit estava en mal estat.
Després de la desmaiada corresponent pel meu ja conegut elevat nivell de resistència al dolor, he anat a l´hospital especialitzat en fractures que m´ha recomenat el taxista.
Com que el meu nom no sona a nom (com podria ser Laura, o Anna, o Maria), i a més aquí es fan un liu considerable amb els dos cognoms, doncs m´han dit el q es vindria a traduir com la Giménez /Guimenes/. Jo no m he molestat gaire a arreglar la situació, pensant que la cosa aniria ràpid.
Àgilment m ha visitat un doctor i això m´ha esperançat. Entrar a la seva consulta amb les cortines de banyera, m´ha donat sensació de confort.
En una cadira de rodes, m´han portat a fer una radiografia. Després d´una hora, m´ha dit sense gaires explicacions, Guiménes , farem un escanner.
La meva camillera era una dona gran que m´ha dit que li quedaven dos anys i 141 dies per jubilar-se.
Esperavem l´ascensor i jo ja sentia els sorollets des de la planta 0. Quan hem pujat, ha apretat el -1, però enlloc de baixar ha començat a pujar. Com que ella s´ha sincerat sobre la seva jubilació, m´he sentit en confiança per explicar-li que tinc certa claustrofòbia als ascensors, i he aprofitat per preguntar-li si aquest funcionava bé, perquè estèticament es notava que ja tenia uns anys. Jo ja tenia el cor totalment accelerat, però ella sembla no haver-se´n adonat, i m´ha respòs que NO i que n´estava FARTA. Això ho ha repetit vàries vegades. La resposta no m´ha ajudat i tampoc haver parat al 0,+1,+2,+3,+4,+3,+2,+1,+0,-1 sense que puges ni baixes absolutament cap persona.
Ja més recuperada, esperàvem les dues per fer l´escanner, i m´ha preguntat que on era la gent més amable, si a Varsòvia o a Szczecin. Jo li he dit que per descomptat a Szczecin molt millor. M´ha demanat que li tornes a repetir vàries vegades perquè li donava gust sentir-ho, així que jo no he tingut cap problema en fer-la feliç, de tal manera que cada cop m´ho anava creient més i ho anava exagerant imparablement, fins que per sort, he entrat a fer-me la nova foto.
Quan pujàvem de tornada a la recepció, hi havia dos treballadors arreglant un altre ascensor, i un ha dit que on anava aquesta noia tan guapa amb les cames a l´aire. La camillera ha fet un gest de despreci i ha murmurat quelcom així com Sortits…. Jo he posat cara de no entendre.
El resultat de l´escanner ha trigat dues hores més, i ha tornat a venir el metge i m´ha dit que m´havia de fer una analítica perquè veia un forat a l´òs i no ho tenia clar. Un forat a l´òs?
CONTINUARÀ…