Tal i com us vaig explicar ahir, la Génova no s enroscava, i és clar, avui tampoc. Així que hem trucat a la noia del barco a veure quina solució ens donava. Ens ha dit que anéssim fins a Porós a motor, que está a l altre punta, perquè aquí on estem no hi havia tècnics. Això per en Manel, vindria a ser com una mena de gran humiliació (trucar a un tècnic, vull dir ) Així que, ni corto ni perezoso, encara amb l ancla posada al mar, ha desplegat tota la vela en su ancho y alto per veure on estava el problema (enginyer fins al final) , mentres els velers dels costats es cagaven de por perquè això anava totalment a la deriva. Jo no m acabava de creure el que estava passant ,així que he començat a estirar totes les cordes que em trobava al meu pas, per veure si alguna tensava la vela. Hem sortit de la bahía no sé com, i de sobte, m he trobat donant voltes en mig del mar amb la gènova totalment descontrolada i el barco derrapant segons bufava el vent. Jo estava tota mullada, treien i posant corda per estribor i babor a la par també sense control.
El vent estava en el seu moment més esplèndid, la vela anava a tope segons li rotava I el barco escorant a dreta i esquerra mentres anàvem donant voltes per intentar tornar a entrar a la bahía i arreglar el problema i /o trucar al tècnic (bé, el Manel no contemplava aquesta última solució,però jo sí ) .
En aquests moments de crisi, m he cagat en tot dient q pq osties havíem sortit amb la Génova trencada (tenia raó però no tota),i hem tingut uns minuts de crits histèrics; però la circumstància, que era de força major, ens ha fet distreure ns amb l essencial ,que era no fer volcar el veler.
No sé com, perquè de debò que no sé com,( entenc q les meves pregàries han estat escoltades), després de dues hores a la deriva, on la vela manava i ens feia anar per on volia, hem pogut estabilitzar el barco i el ingeniero Manel ha pogut apropar se a la proa a veure on estava el problema. Des de la meva posició estiralaprimeracordaquetrobis, se m ha acudit suggerir que el problema potser estava en el rollo, i així ha estat. El Manel ha estat toquetejant, I de cop, amb llàgrimes als ulls, he vist com el tros de vela s ha començat a recollir i hem pogut tornar a navegar amb normalitat.
Conclusió :
1. La força del vent m ha fet sentir com un putu misto enmig del mar.
2. Els velers quan ens veuen venir, s aparten.
3. En dos dies el ferry ja ens ha pitat tres cops perque estava a punt d atropellar nos.
4. En Manel és un suïcida temerari però cal dir al seu favor, que és un crack ?
I jo que pensava que navegar era rollo portar una pamela I un Martini a la mà…
