2on dia: moure el veler és show assegurat

Està clar que cada cop que agafem el veler, passa alguna cosa.
La Marianna, la grega que ens ha llogat el barco, em va suggerir venir a aquesta petita illa on estem ara. El vent ens venia de nort, que traduït al català vol dir no gaire convenient. Tot i amb això, hem tirat pel dret. La navegació molt bé, la génova desprès de l espectacle D aquest matí ha funcionat perfectament, fins que hem arribat a una caleta per atracar i passar la nit.
Comença el show. El Manel ha fet una maniobra complicada, que és atracar de cul. La veritat és que li ha sortit molt bé, si no fos pel petit detall de que ens hem menjat el catamarà de megaluxe del costat. Els propietaris, francesos, parlaven castellà, i la dona, a part de separar el meu barco del seu, m anava donant ordres: pon aquí una boya, mira no sé qué de l ancla. Total, que quan he començat a posar les boies, m ha mirat amb cara d estupefacció i m ha dit… Pero si no sabes ni hacer ni un nudo!
Así es, querida naveganta!! Yo es que pensaba que lo de ir en velero era otra cosa, pero no paro de pringar.
En fi, el Manel ha saltat al mar en plan Robinson, ha lligat dues cordes a les roques, i sembla que la cosa s ha estabilitzat. Almenys ja ens aproximavem al catamaran en plan UUUUHHHHHH i els francesos D han pogut relaxar, perquè estàven acollonits amb la nostra arribada triomfal.
El mar sempre dona històries per explicar…