AUSCHWITZ
Les cares llargues i les expressions de dol. Mirades consternades que s´entrecreuen desaprovant les imatges, mentre el silenci ens acompanya convidant-nos a la reflexió.
Després de traspassar l´entrada sota el lema «el treball ens farà lliures», entro a la primera barraca on es llegeix “Qui no recordi la història, està condemnat a repetir-la.”
Cal tenir molta imaginació per creure´s tot allò.
Està clar que visitar un camp de concentració, et dona el dia. I els propers.
Anem a Birkenau. Per sort, el sol i el tenir-te a prop, suavitza la barbàrie.
Marxem i al cap d unes poques hores, ja no queda cap visitant. Silenci, barraques de fusta que evidencien a l´ esser humà tan denigrat, q fa q perdi tota credibilitat en ell mateix.
Molts li pregunten a la guia, I ningú no feia res per frenar aquell genocidi? La gent no ho sabia- respon.
EL MÓN
Llegeixo una notícia sobre les males condicions dels xinesos emigrants dels camps treballant a les fàbriques de la Xina i les seves morts prematures. La revolta de Síria que està matant a Xmil innocents. Palestina, que malgrat la seva terra fèrtil, s´ha deixat per impossible. Afganistan, Iraq, i la misèria que els hi acompanya. Miro la foto d una nena que es mor de gana a punt de ser devorada per un ocell, mostrant la realitat de molts llocs de l Àfrica i del món present.
Amb la meva i amb la teva actitud passiva, ens fem responsables d un genocidi viu i actiu, del que, a diferència d´Auschwitz, estem permanentment informats i en som molt conscients.
Estem condemnats a repetir-la?
