Dissabte per la nit, intento amb no gaire èxit acabar el text per de la quarta part de l Amor entre Cadiretes. M´està costant infinitament més que la resta de capítols, però és que la veritat i sense voler donar-ne cap detall, hi ha moments a la vida en que estem tan amunt que costa d expressar el que sentim. No és el meu cas… Com cantes tu, Gerard, avui camino sense direcció.
Aquesta tarda a Varsòvia he anat a la celebració del dia de la independència del Perú. Era una mica xocant i divertit veure el 1,50cm de les peruanes i el 1,80cm que mesuren les poloneses. Unes hiper rosses i hiper posades, les altres amb el cabell negre i la sinceritat a la pell. Ha sigut una festa per damunt de tot desorganitzada, però l´espurna llatina vibrava en el desordre.
Pensava també en el motiu de la celebració: la independència i la llibertat del poble peruà. Les colonitzacions han estat un dels grans errors de la nostra història. Ara colonitzem per petroli i em pregunto quan deixarem de fer ús del nostre poder sobre els altres només pel fet de tenir més força.
Celebro la llibertat dels pobles i per damunt de tot, que prevalgui la seva identitat. En aquest aspecte, el poble polonès és un gran exemple, patint tres particions al llarg de la seva història i desapareixent com a estat independent des del 1772 fins al 1918. I aquí els tenim i a la seva terra celebrem.