Estic amb les nenes a la llitera de la casa japonesa on vivim. El nostre geisho ens fa callar tota l estona. Som un escàndol en tots els sentits.
Estètica, bellesa, harmonia, ordre. Al Japó no hi ha espai pel caos.
Avui hem anat a Nara, un poblet de temples. Tret de la bellesa dels seus budes de 30 metres, el silenci, la tranquil.litat, la netedat i la subsitutció dels gats i gossos ruïnosos per magnífics cérvols al carrer, no em deixa d´encisar. Així com els netejadors de les seves caques, que van al darrere de les boletes circulars que reboten i s´escampen pel terra, amb l´escombra i el recollidor.
Sembla mentida que en un mateix temps i en un mateix món, coexisteixin llocs com Cuba i Japó. O l´Ìndia i Japó. O el Marroc i Japó.
O el MÓN i Japó.
Primeres impressions d´un món on en aparença, tot és perfecte. Bones persones, amables i encantadores malgrat q sembli que no s enterin de gaire res.
A la tarda i per casualitat, mentres fèiem un cafè per baixar el colapse visual de temples, una parelleta de japonesos se´ns han assegut al costat per fer una masterclass de japonès a les nenes. Per sort he trobat un wifi i he pogut escriure´t. Pacients, molt pacients. Després han volgut fer ruta amb nosaltres fins que ens han deixat a l´ estació. M ha sobtat que ella no deia massa res, i que el marit era el q feia i desfeia segons creia convenient. No sé en quina societat em moc, però tot és tan pacífic que m´estranyaria que aquí existís alguna mena de violència domèstica.
Avui dilluns, Japó em fa pensar en una societat idíl.lica on tot funciona.
Nani, 12-11-2012, Kyoto
