A punt d agafar el tren nocturn cap a Goa (4 euros per 9 hores de viatge en llitera, M agradara veure ho…).
Un dia intens. Al mati per no trencar la rutina, hem anat al bar LEOPOL, un bar colonial de referencia. Ens hem assegut al costat d un nano que ens anava seguint la conversa, en German from Chile. Una cervesa que porta a un altre, molt de riure, d explicar, de comunicar.
Hi havia un home occidental que semblava l Stallone i la gent se li apropava per fer se fotos. Ell somreia amablement, parlava amb tothom i nosaltres sense saber qui era, ens hem apropat i l hem felicitat pel seu treball, pensant q era un actor de Hollywood.
REsulta que es en Gregory DAvid Roberts, que jo diria que el vaig llegir un cop a la Contra. HA escrit una novel.la Shantaram i l estava promocionant en el bar. Us recomando la seva biografia perque es espectacular: es va escapar d una presso i per aixo no pot tornar a Australia, va estar amb la mafia india, va ser soldat, i ara es escriptor d exit.Es a dir, de delinquient a superstart. La vida es aixi de paradoxal.
En German, el chile, es gay i ens ha estat explicant els programes i les tecniques que tenen els gays per lligar arreu del mon. Avui precisament havia quedat amb un indiu forca mono que shavien conegut per no se quin programa. Si els heteros fessim el mateix, ens aniria millor.
Per la tarda la Keim i jo hem anat a visitar l hotel mes car de Mumbai i a relaxar nos el caos ciutada. Una ciutat de contrastos. Bombay no es tan salvatge ni miserable com Delhi, pero la pobresa impera i fa que pensar.
Despres hem anat a un bar de barri amb en Felix, on una ampolleta de ron costa dos euros. Tot era ple d homes, molts ens miraven fixement. Li he preguntat per la situacio de les dones a l India, i m ha dit que era molt bona: a casa, cuinant i cuidant dels nens. Tinc la sensacio de que aqui les dones son de segona categoria. Entenc que l evolucio es lenta, pero el problema de les castes encara ho dificulta tot mes.
En fi, es hora d anar cap a l estacio…
Nani
