Avui en el holly place ha estat un dia molt tranquil. Anar a veure algun temple, parlar amb algun indi, fer alguna foto. Em pregunto perquè els diumenges tenen el mateix sabor a tot el món.
La Keim diu que sent l´energia d´ aquest lloc, i cada dia té algun moment on posa cara de meditació. Ara estic amb ella i fa expressió de karma.
Algun dia haurien de fer algun estudi de l´impacte de la Lonely Planet en el món. Tots els viatjants estem allà mateix. En un país com aquest on la diferència cultural és tan gran, en certa manera s´agreeix.
Avui hem anat a caminar amb en L d Alemanya, la X de la Xina, i tenim una nova guest anglesa que la Keim diu que és lesbi. EL nostre nano alemany segueix amb nosaltres i compartim molts moments amb ell.
Aquest matí la Núria, caminant pels carrers, ha vist que hi ha una escola ìndia de nens orfes que està buscant voluntaris. Ser un nen a l ´Ìndia ha de ser difícil, però ser orfe, ha de ser terrible. Volíem anar a Calcuta, però si som necessàries aquí, ens hi quedarem tres setmanes més. Demà preguntarem què és el que podem fer.
Estic molt contenta i em sento feliç. Al costat de la Keim, qualsevol ho és; sempre em fa riure i la seva alegria es contagia. Tot ho fa fàcil.
Han estat mesos complicats, però em sento realment feliç d´haver-ho passat i de trobar-me ara en aquest punt.