Fa dos dies que correm per Mamallapuram i ja ens hem fet amb gran part dels veïns de la zona. La Keim amb les seves atraccions, s´ha fet amb el contrabandista del barri (papaies gratis i mangos half price) , i no ens el treiem del damunt en tot el dia. Ara estem xupant internet de la casa on vivien els japonesos, i no para de preguntar-nos si tenim connexió. Li diem que no, però no s´ho acaba de creure. Vol enxufar-nos l´internet de la veïna i comissionar.
Aquí tothom intenta fer business amb el que pot. La vida es viu al dia. Avui vens alguna cosa a algun turista, i saps que podràs menjar. Però demà… Qui ho sap? I demà passat…? Confiar i esperar no morir-te de gana. Quan reben diners, se´ls passen per la cara i pel pit i donen gràcies a Shiva. Aquesta inestabilitat no et permet planificar, ni tampoc lligar-te a res que no sigui l´avui i l´ara.
Ens queden tres dies a l´Ìndia per sortir tres setmanes a Sri Lanka i després tornar-hi a entrar pel nord. Trobaré a faltar tot aquest merder..
Mamallapuram és alegre, amb l´obertura del mar i la influència del moviment dels turistes que van i venen. Quatre carrers que donen a les barques de pescadors que cada tarda refan les xarxes pacientment. Tampoc hi ha gaire més a fer.
Observo la gent que viatja per l `Ìndia. Més o menys tots ens queixem del mateix i tots apreciem les mateixes coses. Anem buscant petits oasis per descansar la consciència. Potser no sigui un país per descobrir bellesa, tot i que la hi ha, però l´Ìndia és un lloc per trobar-te de cara amb la Vida i amb la seva essència.
