Amics de la navegació :
He començat a intuïr que, navegar un veler, és de gandulets. Els moments de tensió, malgrat que es puguin allargar, són puntuals; però els de relax, clarament es superen. A nosaltres ,perquè no ens funciona res (ni el pilot automàtic ,no tenim ploter,ni el que medeix els nusos i et diu a quin vent vas, i un llarg etcetera ).
Però si no, és a dir,que el barco més o menys t ho fa tot apretant un botonet, quan hi ha bon mar, sense dubte és la millor terapia antiestrés: tranquil·litat ,Pau, bellesa indubtable, molt de temps per pensar, per escriure … Molt de temps,en general.
I quan hi ha un mar mogudet, és adrelanina a tope ideal per alliberar tensions.
Pel que fa a la nostra excitant navegació , he de dir que aquest matí hem sortit D Epidauro per tornar a Limenaria, encarats ja per la tornada a Atenes?
Avui ha fet un vent respectable , onades d un metre i mig i anàvem uns 20 nusets. Hem desplegat les dues veles, la Major i la Génova. Més que res,perquè ens ha adelantat un veler rus que anava a tot trap,i el Manel ha tingut gelets. Quan els he vist passar,he sapigut que em tocaria pringar.
Amb la major ja anàvem escorats (tocant al mar per un cantó, cosa que sempre em provoca excitació i estrés simultàniament ), i quan hem tret la génova, ja anàvem totalment torçats (nomes estrés) . Les onades ens feien un moviment de xoc una mica agressiu, però sentir aquest ball sota els meus peus com si estigués al rodeo drive, és una sensació de poder. Em venen ganes de treure el trident i invocar a Poseidón: surt de la covaaaaaa.
Ara hem atracat a una petita caleta de Limenaria, i el mar sembla el lago de los cisnes.
Mil cares d una mateixa moneda…