I suficient.
A Chennai hem fet una escala de tres horetes i a mitja nit hem arribat a Delhi. Són les 4 de la matinada i no puc dormir; porto l´activació Ìndia dins del cos.
Fa tres mesos que varen inaugurar el nou aeroport, i he flipat. Ostentació oriental.. També les carreteres que connecten amb el centre de la ciutat son noves. RES comparat a l´escenàri de cinc anys enrere.
Per uns moments m´he cregut una nova Ìndia, però la realitat és que quan no soluciones un problema, simplement és mou de lloc. Ens endinsàvem a la ciutat i entre la foscor hem percebut les figures de la misèria. Gent molt prima, molts d´ells mutilats, dormint o desperts, tirats a qualsevol lloc esperant a què?
Delhi és una SALVATJADA. No és fàcil descriure aquesta pobresa que em fa sentir culpable per la meva posició en aquest món, que no deixa de ser una loteria com qualsevol altra. Rics o pobres, cada vida té un sentint que va més enllà de tenir o no tenir. Però em pregunto quina ha de ser la percepció vital d´una persona que passa per aquest món SOBREVIVINT.
A l´Ìndia hi ha un excés de gent, un problema de cultura i d´una terra massa extensa. Pobresa que supura per damunt dels signes de modernitat.
El tercer món també agafa noves formes; societats on hi ha de tot i on la majoria no pot accedir a res.
En unes hores marxem cap al Rishikesh. Per variar, no sabem ni què hi ha ni què trobarem, però allà ens espera en Benjamin from Lucerna, amb qui ja varem compartir part del camí i amb el qui acabarem el viatge.
Amb ganes.
Ara, amb son.
PD: A destacar: Els wc de l´aeroport són de ROCA. Presència catalana, dona gust veure empreses que funcionen a l´exterior.