Un dia qualsevol, desperto i penso que tinc ganes de volar. Sento que tinc ganes de respirar una altra quotidianitat, una altra llum, tastar un altre gust, i veure com es mou la gent en una ciutat diferent en aquest dia sense nom.
Vaig a l´aeroport, corro una mica, i en dues hores i escaig, ja sóc a Berlín.
Agafo aire i l´ expulso lentament en una terrassa d´un barri anònim. I penso, la vida és una oportunitat en sí mateixa. Perquè mentre hi hagi vida, hi ha l´esperança de que tot això pugui passar.
Lliurement.
Em trobo a la Marion a la carta. Trobo que surts prou econòmica 🙂
Kiss you, lady !!!
