Avui, hem anat a l’ illa de l elefanta. Arribar fins alla ens ha costat una hora en un barco que semblava que s anes a desmontar. Tot ple d indius, la Keim i jo. A l arribar, hem caminat una mica entre alguns micos agressius, pero hem aconseguit pujar fins a dalt de tot. A l entrada per veure les coves – que era la gracia de l illa-, ens feien pagar 4 euros per ser turistes. Com que ara ja pensem en rupies (sobretot ella). ho hem trobat excesiu i finalment hem decidit fer un arros al bar. A la tornada, una familia d indius no paraven de parlar nos i de fer nos fotos. Hi havia un bebe de cinc mesos, i a la Keim li ha sortit el seu instint mes maternal. El bebe s ha relaxat tant, q primer se li ha pixat a la cama dreta, i despres a la cama esquerra. Enlloc de portar bolquers, porten calcetes de roba que la mare li va canviant. Per estalviar, suposo.
A l arribar a Bombay de nou, la Nuria m ha presentat al FElix, que ve a ser el seu secretari. En Felix es una mena de guia turistic, que com no te feina, ens ajuda a solucionar gestions a low cost. Avui he canviat la meva blackberry per una camera de fer fotos a la botiga del seu amic: Ens ha tret els tickets en tren per anar a Goa per 5 euros; Ens aconsegueix targetes de telf indies. Tot aixo nomes a canvi d una cervesa o un gotet de wishky. Es un home serios, camina per davant nostre amb cara de mala llet, pero s il.lumina quansent la paraula bar. Ara hi anem…
