«No os preocupéis, esto es un door to door. Subes al bus y te despiertas en la playa, así de fácil » ens va dir en Jack. Per uns moments vem pensar que havíem triomfat.
Va durar poc.

17:30 ens ve a buscar un tuc tuc i ens deixa enmig D una glorieta. 30 minuts després, un turista em ve i em diu It sounds like a fake. És poc alentador.

18:00 ens ve a buscar el bus que ha de ser el door to door. El bus no té despercidi: l aire acondicionat no funciona, a dalt ens fregim i a baix es congelen, no funciona el WiFi, i la decoració és lo más. El conductor té molt mala llet i ningú s atreveix a contradir lo. Als seients del costat del Manel, seu una russa amb unes cames de dos metros, i per poc no li treu un ull al Manel al llarg de la nit repetides vegades.

20:00 Aconseguim sortir de Bangkok després de donar trenta mil voltes recollint a gent a cada cantonada, i amb molta tranquil.litat el conductor comença a parar a cada hora per comprar se sucs al 7eleven. Això sí, només pot baixar ell, i la resta ens quedem tancats dins del bus.

00:00 Ens fa baixar a un bar CUTRE de carretera, on el wc és D aquests d obrir els peus al terra i Pixar com bonament es pugui. En Manel i jo estem flipant i ens demanen un arròs per fer fer algo, mentres observem la situació. Sort que és un door to door, pensem…

00:15.Reprenem el camí, amb les conseqüents parades.

6:45.arribem a un lloc a la meitat del pais, i ens deien allà. Resulta q el conductor s ho ha pres amb massa calma, i hem arribat 45 minuts tard. Degut a això, hem perdut un bus q ens portava fins al port. En Manel i jo estem flipant, però encara flipem més quan un tiu ens fa una foto amb el seu mòbil a les sis dl matí, i li envia a un altre que és el que ens recollirà 5 hores després. La foto és perquè ens reconegui.
El de la foto ens porta a una parada D bus local, i ens deixa allà.

7:45 la meva cara d mala llet no passa desapercebuda, i el conductor de la Van q havia d sortir a les 8, decideix avançar la sortida, aprofitant que estàvem tots els seients ocupats.

12:00 no m acabo de creure que estiguem 4 hores en una van plena de thais per arribar a un cotxe on una noia ens identifica amb la foto que ens han fet a les sis dl matí.

12:10 la noia diu q hem d anar ràpid o perdrem la connexió amb el speed boat. Que Com a molt anem a fer un pipi ràpid. Li dic q passem de pixar i q a on hem D anar. Ens fa una altra foto amb el mòbil al Manel i a mi, els dos amb cara de perplexes, I ens diu que així ens reconeixeran al port.

12:30 tot és tan surrealista, que no m ho puc creure. Pugem a una altra van i inicialment anem sols, però després anem a l aeroport de Trang i recollim uns russos pinzellets i uns francesos que estan més frescos q una rosa. En Manel i jo sembla que haguem creuat Thailand a peu.

14:00 Ens reconeixen a la foto que li ha enviat la noia per messenger, i pugem els francesos i nosaltres a l speed boat.

16:00 arribem a Koh Lipe amb una cara d mala llet que ningú s ha atrevit a fer nos una foto més.

23 hores de viatge, el Door to door