Ahir va ser un diumenge ple. Ple de consciència, de família, de sol, de pensaments, de present.
Al matí vaig anar amb la Mar a la platja. Ella corria i jo la seguia amb la bici mentre li anava fotent el rollo. Després varem anar a la sorra a reposar una estona, ens varem mullar els peus, i varem estar divagant sobre la vida.
La meva conclusió va ser que la gent viu unes vides emocionals molt mediocres. Per por a prendre decisions dràstiques o a fer mal, ens conformem amb situacions que mai ens faran feliços plenament.
La Mar em parlava d´un nou ordre social més comunitari, on els fills fossin de tothom i estiguéssim més oberts al canvi de parella. Inicialment ho vaig trobar una mica libre albedrio, però realment no em va semblar mala idea. Al final, els sentiments són juganers; de vegades arriben per quedar-se, però d´altres només passen per temporades. Una decisió que prens en un moment de la teva vida, perquè l´has de validar any rere any quan la meitat de tu somia en altres coses?
Cada persona evoluciona independentment de l´altre, i l´amor, malgrat que compartit, es viu d´una manera individual. Ja que estem en una època on sembla que el món acabi amb sistemes i tradicions, hauriem també de revisar les relacions monogàmiques. Quan alguna cosa perd el sentit, perquè continuar-ho? I els fills? Perquè no educar amb que tot té un principi i un final, amb la importància del canvi quan és necessari, i que de vegades desfer és viure més ple?
És que fins i tot al Julio Iglesias, li costa dir-ho en públic, i això que la cançó la va escriure ell….! Para aquellas personas que viven muchos años juntos, y ya no se quieren… tanto.
Deconstruir és un acte de valentia. Seguir el camí escoltant el cor. Què millor per sentir-se ple.