Estic escrivint des del tren que uneix el Rishikesh fins a Agra. Són les 00:00h i ja fa estona que tothom dorm. Jo m´he trobat un parell d´escarbats com els que habitaven al meu primer pis de Varsòvia, i se m´ha passat la son de cop. Quins records…. De tu i de tot.
Escolto en Rufus Wainwright, Release the Starts….
Com que no hi havia en tercera, ens hem hagut de comprar el billet de primera (la diferència és que no va a petar de gent i que sembla una mica més net). A l´Ìndia la 3ª classe és la 1ª i viceversa. Miro per la finestra les llums de nit. És el primer cop que no anem en un tren amb reixes i es pot apreciar el paisatge amb tota la nitidesa que la foscor permet.
He jugat amb en Benjamin a hundir la flota i he guanyat. Després m´ha explicat com funciona un matrimoni musulmà, segons li va explicar el seu guia quan va estar al Rahastan. M´he fet un liu considerable.
En el planol següent observem que un home té una dona amb la que té 9 filles. Com que vol perpetuar el cognom i no hi ha manera, decideix casar-se amb una segona dona. Però necessita diners per poder-ho fer, així que ven a dues de les 9 filles per poder continuar amb la saga. A l´Ìndia, la família de la filla paga per casar-la, però els musulmans les venen i reben diners a canvi. Amb aquesta segona dona per alguna incompatibilitat que desconec, no pot tenir fills. Així que decideixen que ella tingui una mena d´affair amb un altre home, amb el que té 4 fills (tots nens per perpetuar), però els fa passar per seus. Hem estat comentant aquest ordre social.
Sembla increïble com en un mateix món, convivim tantes realitats diferents.
Aquest viatge està sent una font d´ aprenentatge. La més important… VIURE A CONSCIÈNCIA.
Entrem a Delhi. Ple de gent que dorm amb un llançolet..
Moltes persones individuals, algunes famílies i d´altres persones que s´agrupen. Gent que no espera cap tren.
La misèria sempre em pesa.