Feia dos dies que estava a Saigón, i la calor, la humitat, el trancasso elevat a la màxima expressió, la repetació després de l´ escala a Dubai, i el pitjor, les oïdes totalment tapades (48 hores), em tenien una mica desubicada.
Però en un acte de valentia, vaig decidir-me a anar cap al centre, i tenir el valor suficient de creuar un carrer de Ho Chi Minh. Crec que aquest va ser el meu veritable bateig vietnamita. Jo anava caminant i dient STOP STOP amb la mà, però no em va servir de gaire. La situació em va fer recordar que encara no m´havia comprat el seguro de viatge.
Vaig arriabar a una zona de backpackers i vaig entrar a una agència de viatges. La més cutre amb diferència.
La noia em parlava i no sentia res; així que vaig decidir dir-li a tot que si, perquè en realitat, tot m´anava bé. Així que mentre jo pagava, va passar de llarg un nano per davant, però seguidament va recular i va entrar. Llavors va mirar el que havia contractat (3 dies al Mekong), i em començar a canviar tota la ruta i a afegir-se amb molta naturalitat.
Així que ahir a les dues de la matinada, varem arribar a la platja de Mui Né. En Gregori avui ja ha inspeccionat la zona ( s ha aixecat a les 7), i a les 12 m´ha vingut a despertar per canviar de guest house. Com a mínim ara tinc aigua calenta, que sempre s´agraeix. És un bon turista professional.
En Gregori té 37 anys complerts fa 5 dies, tot i que primer em va dir que tenia 27 pq es pensava que jo en tenia 25. En general com tothom a tot arreu, que em treuen 12 anys tranquil.lament. Ens varem explicar la vida una mica per sobre, perquè té un anglès molt afrancesat que no se l´enten ni ell. M´ha dit que hi ha uns estudis que diuen que el francès serà la llengua del món d aquí 40 anys. És molt graciós.
L´última nòvia que va tenir era d´Ucraïna i pertenyia a una família vinculada amb la màfia russa. Però escolta Nani, cap problema. L´única cosa és que ella tenia dues pistoles a casa i era molt gelosa.
Ara m ha dit que té un pis de propietat totalment pagat, i el vol llogar per dedicar-se a viatjar pel món amb el que li doni la renta. A la seva última feina treballava amb grans quantitats d alumini, i quan els he vist em venien ganes de pintar les fotos. Ell s´estarà un parell de mesos per aquí, perquè vol recórrer Vietnam en moto.
De moment no em vol fer amiga al facebook, però jo li he dit que si està casat i amb fills que m´ho pot dir sense problemes 😉
De vegades em pregunta que de quin planeta vinc, o que si sóc una dona o què sóc en realitat. No sé perquè li causo tanta estranyesa.
Crec que serà un bon company de viatge.