M´explica  la Laureta que s´ha enterat que el seu marit -en Carles, mort  sis anys enrere- li havia posat les banyes esporàdicament al llarg del seu matrimoni.

La Laureta es sent malament i traïda. Fa sis anys que no parla amb en Carles, però ell és actiu i és present en la seva memòria. Així doncs, per a ella l´amor que els unia encara es viu, i tot el que ell haguès fet durant el temps que va durar el seu matrimoni, a la Laureta li fa mal saber-ho.

Em pregunto, si un mort que fa sis anys que és mort encara té la possibilitat de fer mal o de fer bé, quin és l´efecte de la mort?

La conseqüència més evident del morir,  és la manca total de comunicació, ja sigui verbal, ja sigui  física. Al no renovar-se un diàleg constant,  el mort poc a poc es va esborrant de la nostra memòria.  Fins que passa a ser un record difuminat.

Aquests dies estic fent una intensa campanya al twitter per donar a conèixer la meva web , la meva pintura.
Perquè si no la difonc, l´obra no restarà a la memòria de ningú. I sense la memòria, l´obra restarà morta.

Us dono mil gràcies a tots aquells que, sense conèixe´m m´esteu seguint i esteu donant continuïnat al meu projecte.
Prometo contestar tots els missatges quan sàpiga fer funcionar el twitter  d´una manera llògica i ordenada.

Varsòvia, 19 de Desembre del 2010