Ahir estàvem molt petats després de tantes nits de tren; Des de que estic viatjant amb l´Albert, que faig més hores que els conductors, que dit sigui de pas, l´últim varem dormir en el vagó dels maquinistes.
Estavem en un compartiment de lliteres de 4, i pensavem que tindriem la sort de l´últim cop que no va pujar ningú. Però llavors va obrir la porta el vietnamita més alt del país amb uns cabells molt negres, que l´Albert va batejar com el Puma. No ens enteníem gaire, fins que va fer el gest de portar un cotxe i varem pillar que era el conductor del tren. L´ Abert li va ensenyar el diccionari de la guia per preguntar li el seu nom, amb la malasort de que va malfixar el dit
El maquinista va posar cara d´incomprensió; no sabrem mai quina frase deuria llegir primer. Va pujar a la llitera i ja no ens va parlar més. Va roncar un ratet i a les dues de la matinada me l vaig trobar assegut al meu llit mentre esperava el canvi de torn. Llavors va entrar l´altre i se m va acabar la nit. Heu dormit alguna vegada amb un maquinista? I amb dos? Poc recomenable. Com a mínim ells varen descansar bé, tot i que ens volien canviar les lliteres.
A les 6 del matí estavem a la porta de la Xina.
