Aquest matí mentre anava amb la Keim a visitar un templillu, hem sentit un soroll molt fort de tambors. Hem canviat la ruta i ens hem apropat a un altre temple on es feia una mena d´ofrena. Enmig de la percussió, una dona ha tingut un síncope d´aquells que els hi donen a les esglésies evangelistes americanes. Es veu que es mengen una planta que fa aquests efectes d´ èxtasi
A la porta del temple, m´he trobat a la perla de Hampi i m´ha presentat una noia del País Basc, l´Idoia. He estat part del matí amb ella i hem anat a fer un chai (el meu primer tè indi, sigui dit de pas) en un xiringuitu i li he estat fent moltes preguntes que porto arrossegant des de fa dies.
L´Idoia fa 15 anys que viatja per l´Ìndia com a turista, però ara ha decidit establir-se aquí definitivament. Tenia una botiga de roba i complements a Bilbao, però amb la crisi fa dos anys la va traspassar. Va haver de tornar a casa de la seva mare (tal com jo…), i durant dos anys ha estat viatjant i buscant el seu lloc. Ara sent que l´ha trobat i que és aquest. S´ha llogat una casa indian style, i viu com ells, en el sentit més ple de la paraula. Sense rentadora, sense rentaplats, amb talls d´electricitat, amb goteres per tots cantons. Però és el que li agrada i es sent bé aquí. Profunda admiració 🙂
M´ha estat posant una mica al dia de la cultura india; que molts matrimonis es fan només per intercanvis de fotos; que les dones –i suposo q tb els homes- estan molt amargats (elles més per la seva posició social); que l´ avortament està a l´ordre del dia. Ella té tres veïnes i cada dia hi ha una escena en alguna casa. La conseqüència de forçar famílies.
Quan la cultura no et deixa ser lliure, t´ofega.
Avui la Keim i jo anavem amb una samarreta de tirants cada una. L´Idoia m ha aconsellat tapar-me una mica i així no em mirarien tant. La Keim s´ha anat a canviar, però segons les meves regles, no estic fent mal a ningú; i al final, el canvi comença per transgredir la norma.