Avui hem anat a la platja. La Keim buscava les ulleres de nedar, i jo he anat tirant. Com que ara és temporada baixa, és com anar a la platja de Cadaqués al mes de Febrer, no hi ha ningú. Només que estem a 30 graus i a punt dels monsons.
He estès la tovallola, m´he tret el vestit, i un grup d´homes se m´ha quedat mirant fixament. Jo també els he mirat i m´he estirat, intentant obviar.
Al cap d´una estona, un d´ells se m´ha apropat i m´ha preguntat que d´on era. Spain. X: “ I al teu país les dones van així vestides quan van a la platja?” N:Si, algunes inclús van en boles”X:” És que aquí les dones han de portar el sari per poder-se banyar i no està ben vist vestir-se d aquesta manera”. Així que allí donde fueres, haz lo que vieres. No és el cas de la Keim, que quan vol sí que és turista i diu que estem en zona turistica i que ella és lliure d´estar en bikini. Ens ha durat poc el rollo europeu.
A la platja avui només hi havia homes que ens miraven amb ulls lascius. Alguns es paraven davant nostre una estona i ens miraven sense dir res, entre el desig i l alucine. JO també estava al.lucinant, així que he cregut convenient moure´ns cap a on estava el vigilant de la platja. Mai està de més sentir-se una mica protegit.
El noi que teòricament ens hauria de salvar d´un possible ofec, ens ha proposat anar cinc minuts a la tenda de campanya per fer-li un favor ràpid. Jo al principi no l he entès, i li he dit que tomorrow, tomorrow. I ell m´ha contestat que perquè no avui. En fi.
Alguns homes al nostre voltant bevien cervesa, ens miraven i parlaven. Després de l insistència del vigiliant, jo he decidit tapar-me i dir-li que la Keim i jo estavem casades, i que els nostres marits ens estaven esperant a casa. No ha servit de gaire res. És difícil relaxar-se quan sents que tothom se´t vol follar.
Tinc sort de ser d´on sóc i de tenir la llibertat que tinc. Les dones europees sempre estarem en deute amb les sueques; hauriem de dona ls hi mes punts a eurovision.