Com que anem super preparats, ahir a l arribar al Garraf, no sabíem on dormir. L opció PORT sempre està en el substracte dels meus pensaments, però fondejar és molt més apassionant; no saps mai a quina hora començarà a bufar el vent i quina part del veler faltarà al dia següent.
Buscant per Internet, en Manel va trobar un punt prou segur entre el Garraf i Sitges que era una antiga cimentera amb valoracions contradictòries :
- PEDRO : Un sitio tétrico per muy bueno para resguardarse del viento. 4✳️✳️✳️✳️
- JOSÉ : llegué y salí pitando 1 ✳️
Per poder construir una opinió pròpia, s havia d anar a veure.
Clarament la cimentera aparentment abandonada és un lloc tètric de collons. Tot i que sembla que no estigui en funcionament, hi havia una grua generant grans quantitats de pols mentre carregava sacs sobre D un barco industrial, el que ens omplia la visibilitat D una nuvolina en plan filtro película de miedo.
Hi havia una petita platja abarrotada de gent totalment absent als problemes que acechan a la humanitat ara mateix, com el corona virus, per dir el primer que em passa pel cap.
Però com que estàvem una mica consternats amb tota la situació , en Manel va posicionar el veler com va poder i va tirar l ancora.
Ja disposats a relaxar-nos, 4 nois marroquins que s estaven banyant al costat d unes roques, en veure’ns, van començar a nadar cap a nosaltres. Des de dalt de la muntanya, desafiant la gravetat asseguts en unes cadires de platja, hi havia 5 companys més que els animaven a abordar nos.
En veure el panorama, em vaig ginyar, i no sabia si tira ls hi el flotador salvavides o treure un ganivet de cuina.
En Manel tampoc ho tenia gaire clar, així que quan estaven a uns pocs metres, va decidir guardar l arpó amb el que havia estat pescant, no fos cas que es fessin mal en abordar nos. Afabilitat per sobre de tot.
Els adolescents marroquins, en veure l arpó des de la cada cop menys distància, no sé si és van pensar que era una metralleta – molt adecuada per l entorn agressiu on ens havíem integrat-, I tal com venien, van obrir molt els ulls en plan, IL Capone ha llegado, i van recular.
Arribat aquest punt, teníem l opció de penjar l arpó de la vela Major en plan, somos los chungos de la cimentera, o marxar. Però com que no tenim l essència mafiosa, vem recollir l ancora per entrar directament al port de Sitges.
NANI: La cementera : tétrico, chungo, y peligroso. Te abordan el barco a la que te descuidas. Pone que no funciona pero funciona. Ideal para grabar una peli de miedo, pero bueno para resguardarse del viento en el peor de los casos. Se recomienda llevar arpón. ✳️