El pensament es un fet. No tenint prou en un viatge de 15 hores, quan hem arribat a Goa, en voler anar cap a Paleolem, la Keim s’ ha enfadat perque li volien timar 20 centims d euro. Aixo ens ha entretingut una estona a l estacio, i finalment hem creuat la carretera i un rickshow/taxi bombolla per una persona/, ens ha cobrat 80 rupies (1 euro 10cnt) per portar nos fins al bus. L home volia cobrar nos 1 euro 20 cm, i la Keim s ha sulfurat. Li ha comencat a escridassar que si era un «muslim» i q ella es deia Nuria i tenia tb nom musulma, i q com la podia estafar. Jo com que des de fa 4 dies que vaig arribar, no deixo de flipar, observava l escena amb interes. El taxista ha cedit.
El viatge en tren, en fi. Em costa descriure ho. Una mena de caixa de ferro allargada, espaiosa, amb els ventiladors pel sostre funcionant (no tots), i amb lliteres de plastic de color blau. Els compartiments oberts, separats per les parets que aguantaven les lliteres. HAvia de sortir a les 22 pero finalment vem sortir a les 00. Poc a poc es va anar omplint, i nosaltres anavem parlant amb els companys de viatge indius q s anaven afegint. Vem compartir el nostre compartiment amb 6 nois de 23 anys que venien 4 dies a Goa. Molt de riure, molt macos. Em van dir si tenia 17 anys, pero vaig pensar que amb 27 em sentiria millor. No s ho creien.
Al davant teniem un senyor d un poble del sud que ens va donar el seu menjar i a mi em va adoptar com a filla. A la Keim la va fer germana. La gent es molt generosa; al final mig tren estava en la nostra zona, divertits amb els nois i amb la nostra presencia.
La nit asfixiant, tot i q jo estava a la llitera de dalt i em menjava tot el ventilador. En un moment, cap alla les 4 del mati, he volgut anar al wc, i he fet un intent de baixar del llit. Pero tot el passadis estava ple d indius i d alguna india asseguts i estirats al terra. No he tingut collons de caminar enmig de la foscor per sobre d ells, aixi que m he esperat a que al menys es fes de dia.
Ara, despres d agafar un tren, una capsula, un bus local, i una altra capsula, estem en una platja tropical, al sud de Goa. Es un lloc cutre com pocs,pero paguem dos euros/nit cada una, i la dona que ho porta (4 habitaciosn amb teranyines q no li costaria res treure), es molt amable. Per descomptat, contacte from Felix the cat. Ens hem banyat en l aigua calenta, amb un horitzo de palmeres i montanyes. M he sentit reviure i m he sentit felic.
Amb tots els meus canvis, sento que he perdut la brujula de la meva vida i agraeixo aquest moment de pau i d experiencies. Penso en un futur i no veig res clar. Tambe sento que he perdut la confianca en allo que m ha guiat sempre i que m ha anat portant les coses quan les he necessitat. Treballo per recuperar ho. He deixat molt enrere, pero no puc perdre la fe.