Aquí a l´Ìndia, tenim moltes estones per parlar, per pensar, per recordar moments viscuts. La Núria m´escolta sempre pacient; cada dia li dic una cosa diferent referent al meu futur, i sempre té respostes per donar-me. Faig també neteja del meu passat buidant-me en ella. Paraules que m´alimenten i em fan estar més i més amunt.
Avui hem estat recordant el dia de Sant Jordi del 2012 a Barcelona . Va ser un dia brillant i feliç. De tant en tant rellegim el seu blog i avui ens hem trobat amb la seva entrada. L´hem estat llegint i hem rigut. Us la comparteixo.
Grans moments amb tu que voldria que no s´acabessin mai, Núria Keim !!!
Article escrit el 23 d´Abril del 2012 a Girona per Núria Keim:
Sant Jordi! Diada Nacional de Catalunya.
Un dia d’Amor, Amistat, Història i el Sant del meu pare.
I que millor que compartir-ho amb nani navarro.com a Barcelona venen punts de llibre dissenyats per ella al passeig de Gràcia?
Per mi va ser una experiència única !
Vaig anar amb tren a Barcelona amb molta il.lusió.
La nani va arribar al Bar Xapela dient la seva frase: ESTIC SUPER PETADA I TINC SON i jo li vaig dir TINC UNA IDEA!!!
Portava una rosa a la mà. Quin detall Nani! Moltes Gràcies!
Al bar Xapela ens vam posar al dia i començava la jornada de venta de punts de llibres.
Eren les 5 de tarda i la Nani em va explicar que feia 10 anys que anava a Barcelona per Sant jordi a vendre punts, que li feia molta vergonya i em va dir : CAMA A LES 7 PLEGUEM.
És el que els hi pasa a molts artistes que els hi falta la empenta comercial per potenciar les coses exclusives i úniques que fan. I creure amb el seu art.
Anavem caminat pel passeig de Gràcia estava ple de gent i pel cami vaig perdre la rosa que m’havia portat la Nani amb tant d’Amor. Quin greu!
No acabavem de trobar el lloc per posar el faristol per muntar la paradeta que es diria «LA ROSA QUE MAI ES PENSEIX».
Ens vam plantar davant de la geladeria Dino al costat d’una parada on tothom feia cua perque els escritors reconeguts els hi firmessin el llibre.
Jo m’havia posar el vestit que em vaig comprar a la Cigarrera a Sevilla, quan hi vaig anar amb les ladys l’any passat per l’aniversari de la Nani.
Encara no havia trobat el moment d’estrenar-lo. El vestit casualment tenia roses vermelles brodades especial per la Diada. I som-hi.
Era bonissim la gent mirava la paradeta i no es quedava indiferent. Alguns deien: que bonics aquests punts, Molt macus nenes, Que txulos, altres mig guenyus intentant llegir quin era el misatje de la paradeta «LA ROSA QUE MAI PENSEIX» Divertit de veritat.
Es va apropar el primer client era un home de malaga que col.laborava amb el follonero de TV3 feia colecció de punts. Vam fer-la petar li vam deixar per 4 euros i em va regalar un pin molt maco d’un llibre amb una rosa fet a mà.
Ja havia valgut la pena pujar fins a Barcelona.
I comença la venta un noi de barcelona en volia 2 un per ell i l’altre pel seu pare.
Li vaig dir són 5 euros cada punt. Va arrunsar les celles però va accedir sense problema.
No podiem parar de riure.
Senyores que preguntaven. Jo que deia Bona tarda a la gent amb un somriure i hi havien reaccions de tota mena. gent que es parava , gent que no contestava…
En total en teniem 25.
I es van anar venent, mentres la Nani va anar a buscar un gelat, jo feia fotos als turistes…
Això si va haver-hi un moment que realment hem creia que era nani Navarro .com.
Es com si els hagués fet jo. Explicava són d’alumini, lacats i fornejats. La gent entenia el preu de 5 euros.
I després els hi explicava la web de nani navarro.com i els hi donava la targeta de l’artista.
Tot era una emoció.
Una dona va dir formeu un bon tantem: ELLA ES L’ARTISTA I TU LA RELACIONS PUBLIQUES.
Ja tenia raó la senyora.
I un dels moments mes intensos els nens amb els ulls brillants que deien que macus.
La inoscència i la transparència dels nens. Els pares havien d’afluixar els 5 euros per fer-los contents.
Nani tots aquests moments t’han de fer volar!
Però encara quedaven moments: En gerard quintana firmant llibres a uns 3 metres de nosaltres.
La Nani no s’estava quieta li va anar a donar un punt de llibre i una targeta.
Tot i que volia que hi anes jo. Va tornar super emocionada!
Eren les 7 i la nani em va dir: Cama pleguem veles i jo 5 minuts! i anavem fent 5 minuts.
Quan vam retirar el faristol entre la gentada eren les 7 i 20.
Van venir 3 fotogràfs que abans els hi havien explicat la història de la Nani.
I aquesta va ser la seva reflexió: Ens diuen Ja plegueu? ostres, en voliem 5. Ja no us en queden?
Justament en quedaven 5. Vam fer la última venta i a disfrutar de Barcelona.
la Nani em va tornar a comprar la Rosa i vam anar a veure en Victor Amela que firmava al portal de l’angel.
Escriptor que fa les contres de Lavanguardia que la Nani li ha fet diversos emails i havia coincidit a Polonia.
Ens va firmar el llibre tots els meus secrets o gairebe.
Vam intereccionar amb ell,ens va firmar el llibre i la fotografia pel record.
Casualment al costat hi havia en Gerard Quintana la nani és va posar super vermella.
Ens hi vam acostar i li vaig dir: gerard que tal com ho tenim això? s’en recordava del punt de llibre de la nani.
Li va dir que estava molt vermella! la Nani la contestar són les tiroides i tal. i en gerard en serio? jo que preferia pensar que era la il.lusió interior,
En fi li va dir ets molt maca. Va ser un moment molt txulo.
Els hi vaig fer la foto vam xerrar una estona. Aqui la teniu!
I ja quasi era de tornar cap el tren. Tenim els peus fets caldos era per veurens em va tornar caure la rosa i una gent me la va portar. Era una rosa maleida.
Vam anar a sopar al xapela davant de la parada del tren.
Les ventes ens van subencionar el sopar, el llibre, les roses…. Que bé!! sempre he cregut amb el bescanvi!
Eren les 21.18 i el tren sortia a les 21.21 ens tocava correr cap a l’estació i despedir-nos amb la nani.
Van arribar justet.
I quan ens asseiem al tren havia tornat a perdre la Rosa. Però com pot ser possble?
La nani la tenia a la bossa i la meva havia desaparegut.
Va tenir el detall de regalar-me la seva.
En fi total perdre 3 vegades la rosa en 4 hores!!!!!! Mira que es dificil
Això si la última va arribar a Girona i ja l’ha tinc amb aigua,
Suposo que va ser la emoció del moment.
Un dia amb bona companyia i per recordar.
Espero que us hagi agrada’t l’aventura de Sant Jordi amb nani navarro.com