Fa un any que vaig engegar la web amb els sentiments que comporta començar qualsevol projecte.
Personal o professional.
Il.lusió, empenta, emoció, alegria, interès.

Un any d´exposicions i presentacions a Brussel.les, Varsòvia, Girona,…

Fa una setmana se ´m va ocórrer fer una Excel amb tot el que portava –diguem amablement invertit– en tots els projectes relacionats amb l´art.
Potser en veure el resultats, qualsevol mínimament entès d´economia podria pensar que jo en mi mateixa sóc l´empresa més ruïnosa del planeta.

Què fer.

Autocoachignar-me.

Em diverteix? Em realitza? Em puja l´ego? M´omple? Experiment-ho els limits de la meva creativitat? Si a tot. I segurament més.

Però,

ara que no veig cap resultat econòmic, és el moment de preguntar-me si val la pena continuar. Disculpeu el meu tot o res; en definitiva, tots hem de viure del nostre treball. Treballant la terra, treballant a l´oficina, treballant…

Una cadena de pensaments em porta a pensar en el veritable sentit de la vida: Estimar i ser estimat.  Sempre he cregut que la total realització personal passa per estimar als altres. I això no és materialitza només en diners, sino també en moments, en reflexions que ens ajuden, en situacions en les que uneixes persones.

Per això continuaré creient en mi mateixa i en allò que faig. Perquè tinc l´esperança de poder viure i ajudar a viure als altres mitjançant el meu treball.

I en un any, espero no haver caigut directament a la llista de morosos….