Un grup de noies al costat de la meva taula canten l´aniversari feliç  per a una d´elles. N´ha fet 27 i li han regalat un llibre de Paulo Coelho. La dels rinxols li recomana apassionadament: A ella també li van regalar l´any passat i  l´ha ajudat molt per descobrir “coses” en les que abans no hi havia pensat mai.
És tracta de l´Alquimista, però n´hi ha molts més, li comenta. Ella ja segueix tots els seus tweets.

Crec que tenia 24 anys quan em vaig llegir l´Alquimista. Sense considerar-me ni molt menys cap mena de gurú,  la sensació que vaig extreure va ser què, si algú podia parlar/recomenar devotament aquell libre, és que anava  francament fluix d´espiritualitat.

L´ aniversari de l´X m´ha fet reflexionar: Quan comencem  a pensar.-A qüestionar-nos- A emetre judicis de valor. Què ens fa, en definitiva, despertar a la trascendència?

És un fet natural observar l´entorn, intentar comprendre´l i  qüestionar-lo. Antalitzar i buscar el sentit a la vida és, ha estat i serà el misteri que tots en algun moment de la nostra existència  hem tingut l´esperança de poder resoldre abans de la mort.
Així doncs, d´una manera natural, de la pròpia vida neix el pensament, i conseqüentment, la trascendència. Un pensament que, malgrat les  diferents evolucions individuals, té una història col.lectiva de 4000 anys. Mil.lenis  de filosofies i de reflexions  que desemboquen en extenses  bibliografies que descartem llegir,  per quin motiu? Ens falta Educació filosòfica.

Paulo Coelho i els seus coetanis representen la nova espiritualitat: Històries amb ensenyances essencials.
Puc entendre que als 14 anys l´Alquimista sigui el best seller de les nostres vides, però descobrir als 27 anys q en aquest llibre  hi ha coses en les q no hi havia pensat abans, és preocupant  ja que  indueix a concloure que,

(-) L´X no havia pensat mai abans dels 27 anys.

(+) L´X va començar a pensar a partir dels 27 anys.

No desperdiciem tot allò que ja ha estat pensat i escrit. Crèxier sobre el que ja hi és facilitarà l´evolució i millorarà l´espècie.