Un grup de noies al costat de la meva taula canten l´aniversari feliç per a una d´elles. N´ha fet 27 i li han regalat un llibre de Paulo Coelho. La dels rinxols li recomana apassionadament: A ella també li van regalar l´any passat i l´ha ajudat molt per descobrir “coses” en les que abans no hi havia pensat mai.
És tracta de l´Alquimista, però n´hi ha molts més, li comenta. Ella ja segueix tots els seus tweets.
Crec que tenia 24 anys quan em vaig llegir l´Alquimista. Sense considerar-me ni molt menys cap mena de gurú, la sensació que vaig extreure va ser què, si algú podia parlar/recomenar devotament aquell libre, és que anava francament fluix d´espiritualitat.
L´ aniversari de l´X m´ha fet reflexionar: Quan comencem a pensar.-A qüestionar-nos- A emetre judicis de valor. Què ens fa, en definitiva, despertar a la trascendència?
És un fet natural observar l´entorn, intentar comprendre´l i qüestionar-lo. Antalitzar i buscar el sentit a la vida és, ha estat i serà el misteri que tots en algun moment de la nostra existència hem tingut l´esperança de poder resoldre abans de la mort.
Així doncs, d´una manera natural, de la pròpia vida neix el pensament, i conseqüentment, la trascendència. Un pensament que, malgrat les diferents evolucions individuals, té una història col.lectiva de 4000 anys. Mil.lenis de filosofies i de reflexions que desemboquen en extenses bibliografies que descartem llegir, per quin motiu? Ens falta Educació filosòfica.
Paulo Coelho i els seus coetanis representen la nova espiritualitat: Històries amb ensenyances essencials.
Puc entendre que als 14 anys l´Alquimista sigui el best seller de les nostres vides, però descobrir als 27 anys q en aquest llibre hi ha coses en les q no hi havia pensat abans, és preocupant ja que indueix a concloure que,
(-) L´X no havia pensat mai abans dels 27 anys.
(+) L´X va començar a pensar a partir dels 27 anys.
No desperdiciem tot allò que ja ha estat pensat i escrit. Crèxier sobre el que ja hi és facilitarà l´evolució i millorarà l´espècie.
Qualsevol llibre t’autoajuda o espiritualitat a vegades el que fa és despertar-nos del nostre forat, del nostre hivern, aquell temps que portavem dins la cova com deia Plató. Pots tenir 16 anys o en pots tenir 60, i els arbres de la vida (el dia a dia, les tasques, l’anar de cul) no ens deixa veure el gran bosc (la vida és genial) el fet d’anar i comprar-te un llibre d’espiritualitat és un gran pas, perquè ets conscient que busques, que et falta alguna cosa, de fet ja has començat el procés per despertar i sortir de la cova. Posteriorment al llegir t’agradarà més o menys, estaràs d’acord però et servirà per autoafirmar-te o per renovar els teus pensaments. Les cultures orientals, molt més desenvolupades espiritualment que les occidentals, dediquen temps al pensar, al reflexionar, a descobrir l’autor del millor llibre t’autojuda que hi ha, que és ell mateix. Jo agraeixo la tasca feta per coelho, robin sharma i tants d’altres, per obrir la porta o la finestra de la cova on molts estan. La meva experiència m’indica que potser esperem d’aquests llibres una solució a allò que ens preocupa i en el fons la solució està en nosaltres i no ens els fulls de qualsevol escrit. Aquests llibres poden servir simplement perquè t’agraden, t’entretenen. Per a molts la biblia entreté i per d’altres és un gran llibre d’autoajuda (recordeu cadena perpetua… en ella encontrareis el camino de la salvación)