La Parota és la dona que treballa per l´ Archana, que és l´ habitació on dormim. És una dona india, petita, i es dedica a netejar la roba de Can Puça i d´altres. No parla una paraula d´ anglès, però l´ altre dia d´alguna manera ens vem estar comunicant mentre ella netejava la roba i ens va convidar a casa seva a passar el diumenge.
La Parota té 30 anys, tot i que sembla que en tingui 45. Es va quedar vídua als 24 i té dues filles. Crec que em va semblar entendre que hi havia una tercera que s´havia mort. Segons la seva cultura, ho té molt difícil per tornar-se a casar, ja que aquí les dones vídues se les aparta del mercat.
A casa seva, assegudes al terra, ens va estar explicant algunes coses mentre la nena petita ens feia una mena de traducció.
Treballa des de fa 10 anys a l´Archana, sempre netejant. La seva filla gran, que té 13 anys, estudia i també neteja roba al riu. La petita de moment només estudia, però la seva mare vol que també es posi a netejar quan sigui una mica més gran. Ens va dir que ella guanya uns 70 euros al mes. Treballa cada dia de la setmana de dilluns a diumenge, i si algun dia es troba malament o no hi pot anar, aquell dia no cobra. Per descomptat, aquí no saben el q son les vacances i encara menys pagades. Estàs molt venut com et passi alguna cosa. La seva mare, que és una dona gran o que sembla més gran del que és, demana diners al temple.
A més a més, té un marron amb les filles, perquè son nenes i ella els hi ha de pagar la dot, que és una pasta. Quan les pugui casar amb l intercanvi de fotos que van rotant entre famílies i coneguts, elles aniran a viure a casa del marit amb la família d´ell, on els hi farà de minyona i es dedicarà a tenir fills. En aquell moment ella es quedarà sola.
La filla petita de la Parota és molt llesta i espavilada, i li agradaria estudiar. Però la seva mare no li veu més possibilitat que seguir el mateix camí que ella, és a dir, casar-la i a netejar.
Aquí la cultura estreny i et limita. Però el veritable problema resideix en no veure la possibilitat del canvi. I això ens passa una mica a tots. Estàs dins d´una situació, i creus que no la podràs mai canviar i que no depèn de tu canviar-la.
Quan en realitat, la vida és a les teves mans i ets tu qui l´ha d´anar dirigint. Després, el camí ja et portarà el camí.
