A les dues del migdia del dia 30, varem agafar un cotxe ronyós compartit amb una anglesa que és com la senyora Doubtfire, i en Said, un rastafari berebere, conegut com el Bob del desierto. El viatge que havia de durar 4 hores i mitja, en realitat va durar 8.
Enmig del no res i ja de nit, ens van fer baixar en una mena de casa per si volíem comprar cervesa pel cap d´any, Es veu que un alemany organitzava festes allà, però la última va acabar amb morts incloses, i la zona bar estava tancada. Tot plegat donava una sensació estranya, amb un recepcionista i alguns occidentals jugant al billar. No varem poder comprar res.
Quan ja era fosc, ens vem endinsar en el desert. Amb les llums del cotxe, donava la sensació de que estàvem sobrepassant el cràcter de la lluna. Es veien alguns arbres sobre de muntanyes de sorra fent ombres fantasmagòriques. Va ser molt artístic. Aquí vem fer un canvi de cotxe, i estàvem una noia jove francesa casada amb en Hussein (el conductor), i la resta els d´abans,
Quan varem arribar al campament, vaig flipar. Quatre Haimas, no hi havia wc pq se l havia emportat la pluja feia tres setmanes, i una rasca important. Vem sopar, els berebers van fer una mica de percussió i uns cants d aquests asonants, i a dormir.