Gent desconeguda.
La Keim entra a la galeria amb cara d´estupefacció per dir-me que hi ha dues noies que han vingut expressament per veure l´Amor entre Cadiretes. …N´estàs segura?…
I així es va omplint la sala fins arribar a una quantitat d´un públic anònim que va superant les nostres expectatives.
L´espai underground berlinès, la gent asseguda mirant amb atenció, el galerista flipant –I jo també-, algunes escenes que provoquen el riure i d´altres que generen alguns tímids sons depriments. Aplaudiments.
Observo tota l´escena i tinc noves sensacions abans no reconegudes. No conec a ningú però ells conèixen les cadiretes.
S´acaba la projecció, fem la sessió de fotos i amb alguns dels assistents anem a fer una cervessa per comentar la jugada.
Baixa la tensió i m´entra molta son.
DIUMENGE
M´aixeco aviat per agafar el tren de tornada a Varsòvia. Es sent el silenci de la neu i la buidor d´un diumenge al matí. Espero el bus amb certa calma i penso en les persones que m acompanyen sempre.
Ester Puig i Núria Keim, feu brillar el meu món exponencialment.
No he deixat de pensar en tu.
