Des de que em vaig canviar de pis, el meu veí del segon viu amb la porta mig oberta.
En un país on l´ hivern  es pot allargar fins a 7 mesos, gran part de l´any es fa vida activa dins de les cases. Això comporta que la gent sigui molt recelosa amb la seva intimitat i també en les seves relacions socials; les portes sempre ben tancades.

Una de les coses que més em va copsar a l´arribar a Varsòvia, va ser que en un bloc de 170 pisos mai em trobés a gairebé ningú per l´escala. Encara menys establir conversa amb alguna cara semivista.
No conèixer als veïns genera gran desconfiança. És per això que veure aquesta escletxa sempre convidant a passar, em deixava perplexa.

Ahir, en baixar la bici per les escales,  un home vell va sortir d´aquella casa i ens varem dir bon dia. Em va donar una mica de conversa i li vaig preguntar si no tenia por de dormir amb la porta oberta. Em va contestar que era un home gran, i que l´espantava estar sol. D´aquesta manera es sentia més acompanyat.

La solitud és un mal freqüent al primer món. Ciutats amb milions d´ habitants on la gent ha de dormir amb la porta oberta per sentir que hi ha més vida més enllà de les seves parets.
Enmig d´una confusió on la intimitat s´ha convertit en anonimat, em pregunto quines son les causes que han fet que Occident s´hagi quedat sol.