L i jo, tenim certa facilitat per endinsar-nos als suburbis del Marroc. A Casablanca varem acabar en el cotxe d´un mafiós buscant la nostra habitació (1h) mentre menjàvem tranquil.lament una saltxitxa en un xiringuito del carrer. Aquesta tònica ens està seguint durant tot el viatge.
Quan varem baixar del bus a Ouarzazate, hi havia el típic caçador de turistes que varem intentar evitar, però que va resultar impossible. El seu nom és El protegido, i realment ho és. Els desprotegidos som els que topem amb ell. El Proteguido es dedica a vendre excursions a preus exagerats, que com no dominis una mica la tècnica del regateig, estàs perdut i arruïnat, clar. Després de prendre té en el seu hotel, ens va portar al nostre guest house, que estava totalment aïllada de qualsevol signe d´occidentalisme.
Després de fer alguns canvis de plans, varem caure i vem contractar l´excursió del Protegido per venir al desert i passar aquí el cap d any. En realitat ens donava una mica igual, però va coincidir. Varem estar 3 hores negociant el preu del viatge, per acabar tenint la mateixa sensació de que ens estan timant que si haguéssim pagat el doble. La sensació d´estafa no te la treus de sobre, però és que és impossible confiar en un marroquí. Et veuen estranger, i els preus es tripliquen instantàneament. Perdem molt/massa temps negociant-ho absolutament tot, i això és esgotador.