Si hi ha alguna cosa que posi histèric al Manel, és el canvi de plans. Si hi ha alguna cosa que sigui la meva especialitat, és el canvi de plans. Què menys que ser flexible.

La idea A era sortir avui dissabte a les 5 del matí. Però resulta que ahir al matí vaig anar a l Alcampo i amb tot l estrés d última hora, vaig fer una compra magistral de 265 euros consistent en:

• Nutella 1000gr
• 3 de pa bimbo per la nutella
• llaunes D escopinyes, olives I derivats calculant 1 per dia
• Bosses de patates a tutti plen i de tots els gustos i colors
• galetes dolces i salades
• haribos
• Cerveses (moltes)
  I essencialment aquests són els productes que consumirem al ruïnas els propers 15 dies.
  La caixera no s ho acabava de creure, però és que quan em va dir la suma total, jo tampoc. De fet, no em vaig poder estar de dir li «La verdad es que nunca me había gastado tanto dinero en un súper» . Quan el que realment estava pensant era «la verdad es que nunca me había gastado tanto dinero en bolsas de patatas y latas de Berberechos «
  La qüestió és que després de la compra compulsiva, resulta que no m ho portaven a casa fins avui al matí, així que sortir tal i com teníem previst (Pla A) , ha estat un impossible.
  Això ens ha valgut uns crits recíprocs amb sabor a barco. És a dir, qualsevol excusa és bona per tirar-se algun retret. Som els pimpinela del pantalà.
  Qui es pensi que navegar té quelcom de romàntic, ho porta clar.
  De vegades, si no fos per l alcohol …