Mentre els meus amics i coneguts de facebook/instagram, pengen delicioses fotos de la seva entrada d´any des de les platges de Santo Domingo o des de les postes de sol d´Indonèsia, jo em desperto cada dia pensant en la invitable pregunta. QUÉ HACE UNA CHICA COMO TU EN UN SITIO COMO ÉSTE.
Des de que vaig arribar fa una setmana, que al termòmetre li costava pujar de -10. -8,-9,-11. Ahir a la nit, però, va començar a moure´s l´agulla a l´alça, i va començar a nevar. No exageradament, però si prou com per embellir el paisatge des de la finestra.
Avui he sortit a comprar bàsics de supervivència després de viure aquest procés meterològic en un espai de no més de 10 hores:
- Ha nevat
- Ha plogut
- Ha deixat de ploure
- Han baixat les temperatures
- La neu s´ha congelat
- Fins que la ciutat semblava una autèntica PISTA DE GEL.
He sortit amb les putibotes, i clar, m´he relliscat. Com que no tenia a on agafar-me, hi havia un homeless davant meu que anava totalment tort, i m´he agafat a ell. Llavors els dos hem estat movent-nos recolzats l´un amb l altre pensant quin dels dos cauria primer, però ens hem salvat miracolososament de mullar-nos el cul.
El camí fins al super ha estat un autèntic suplici, però això no m´ha impedit fer algunes fotos que m´han semblat artístiques.
Això si, tinc els ronyons destrossats per haver de calcular cada pas minuciosament.
Arribar ha estat complicat, però tornar amb la taula de planxar, ha sigut tan difícil, que he estat a punt de posar-me-la als peus i començar a surfejar.
Doncs si, un altre cop estem aquí…..
