Podría imaginar-me moltes festivitats, però que a l abril es celebrés l any nou a Tailàndia, és l última de les festes populars que m hagués passat pel meu cap.
El mes D’abril és, per defecte, el mes de donar-ho tot. Això vol dir que la gent també es nou més i tot està molt més car.
Nosaltres volíem baixar a Koh Lipe, l última illa de Thailand i la primera abans de Malasya. No trobàvem cap combinació q sortís més o menys assequible amb avió , i hem entrat a un xiringuito cutre, molt cutre i sense cap mena D atractiu, on hi havia exactament en Jack. No sé ni què ens ha portat a obrir aquella porta, honestament.
En Jack és l únic thailandès (segons ell) que parla castellà, perquè tot i ser una llengua molt difícil pels thais, va voler marcar-se la diferència i va anar a viure tres mesos a Madrid. També va viure a L Equador (no ha especificat quant de temps) perquè tenia una novia D allà amb la que només es deien te quiero / te amo única i repetitivament, i finalment va estar una temporadeta entre Mèxic i Texas. Imaginar – me una sud-americana sortint amb un tailandès se m fa especialment estrany.
Semblava un mafiosillo trucant en plan secret per aconseguir les millors opcions per anar a Koh Lipe. Primer ens ha dit un preu, i després amb cara de circumstàncies un altre de més car. » Es el año nuevo thailandes, no puedo hacer nada» ?♂️
Al final, bus nit i cap al sud!!!
