Avui abans de marxar, hem anat a l´ashram on venien els beatles i d´altres ments pensants a buscar pau interior. El centre de meditació porta tancat des del 1997, i amb el desús i el temps humit, s´ha vestit de molsa, oferint l´aspecte d´allò que en un passat va ser bell i que amb la vellesa encara ho és més. Hem travessat un camí per entre la muntanya, i hem entrar per un lateral que estava mig derrocat.
Per l´estructura de les habitacions, semblava que estigués enmig del conte de la Blancaneus. He sentit la màgia de l´abandonament i l´ encanteri de la imaginació que cadascú li vulgui posar .
Anavem caminant, i de sobte ens hem trobat amb un edifici mig derruït, que en el seu moment havia estat la sala de meditació. Ha estat impressionant. Ple de dibuixos, pintures i cites relacionades amb l´amor, omplien tota la sala. ART en un espai mig derrocat. He estat molta estona fent fotos i llegint les frases dibuixades, totes relacionades amb el LOVE.
L amor ho és tot. Estimar és és sentir-se ple i buit alhora, és arriscar-se per guanyar i perdre. És un tot o res. És i deixa de ser. Però tot el que es fa per amor, surti com surti, té un sentit vital i en realitat, és l´únic sentit vital.
Però surts a fora, i et trobes la misèria de cara, les mirades desesperançades i cansades, el patiment, la debilitat, la vida que estreny massa fort. I sembla que l´amor perdi força per prioritzar en altres coses.
La salut, els diners, tot és part de la felicitat i teixit de l´equilibri.
Però no donen sentit.