Dormir al costat D un templillo comporta certes conseqüències. Una D elles, és que a les 6 del matí algú agafi un micro i comenci a fer un speech apassionadament . Entre el jet lag i la calor, pensava que algú s havia colat en els meus somnis, però no havia manera de fer lo callar. A més, no entenia res. He hagut D obrir els ulls i recordar on era.
Després de tres anys, l única cosa que ha canviat significativament, és que la foto del rei és una altra. Per la resta, Bangkok espontània com sempre.
Ara són gairebé les 11 del matí, i tinc tanta son, que no sé ni com replantejarem el dia. De moment a veure si trobo el nano dels mangos a veure si em puja el sucre. Comencem…
