El nostre ashram és com una mena de monestir però amb més activitat. Dins del programa tenim un parell de classes de ioga al dia, tres cops menjar auster, i musica en directe, que ve a ser un ratllasso considerable. Canten sempre el mateix, amb una música dissonant i amb instruments de percussió. Melodies àrabs. Hi ha certes normes de comportament, de vestimenta i horaris relativament flexibles.
L´ashram és ple d´ icones hinduistes que tenen un punt naïf i frikie. Tenim justament l´espai de pregària al costat de la nostra habitació i aquí no hi ha qui dormi. Servei 24h de música a l´orella.
El poble és ple de centres de ioga, i hi ve gent de tot el món per treure´s el títol de professor. Ahir la Núria i jo varem entrar a la nostra primera classe, i va ser per veure-ho. Ens varem iniciar en el nivell més alt (tot eren mestres), i per poc no em trenco l´esquena. Varem riure molt, varem suar encara més, i després d´una hora vaig decidir abandonar perquè allò no s´acabava mai.
Avui plou i aprofito per escriure. El Ganges està com que li cau una gota i es desborda. Tot construït a la seva vorera, a la que plogui més del compte s´ho emporta tot per endavant.
El nostre viatge es va acabant i ara anem apretant els últims dies per fer allò que teníem pendent.
Em costa de creure que arribaré a casa i no hauré d´anar a Polònia. Però estic feliç de que així sigui.